Ateneu‎ > ‎

Història de l'entitat

Agrupament Escolta Alosa. Arts Plàstiques. Banc del Temps. Biblioteca. Dansa. Educació Física. Excursionisme. Fotografia. Humanitats. Música. Modelisme Ferroviari. Aquestes són les seccions que actualment conformen l’Ateneu Popular de Ponent. La llista ha anat experimentant modificacions al llarg dels anys.

Les seccions sempre han estat la base l’Ateneu, la forma com els socis i sòcies hem organitzat l’entitat, des d’on desenvolupem les nostres activitats i la base de la junta directiva. No és un model casual ni capriciós, sinó que explica quina és la història i l’ideari, inicial i actual, de l’Ateneu. N’expliquen la història, perquè els canvis en la relació mostren com han variat les inquietuds dels socis al llarg del temps. I també l’ideari de l’entitat, perquè les seccions suposen que els ateneistes decidim lliurement les activitats que volem fer i, alhora, ens comprometem a organitzar-les.

Els fundadors de l’Ateneu aprofitaren l’experiència organitzativa adquirida en el context de la mobilització ciutadana de la Transició, el coneixement de la tradició associativa pròpia de la història contemporània de Catalunya i la voluntat de transformar la societat dels anys del tardofranquisme que moltes persones compartien. Els fonaments de la nova entitat eren la participació, el voluntariat, la reivindicació d’un concepte ampli de cultura —que compaginava la formació personal amb la transformació social—, l’educació cívica i l’enfortiment de la societat civil.

Era l’any 1979, el moment en què la democràcia s’estava formant a Catalunya i el mateix any que arribava als ajuntaments. La democràcia implica construir un espai de llibertat, però també necessita el compromís dels grups i dels individus. Representa la possibilitat d’exercir drets, però també requereix participació. I justament aquests valors són els mateixos que l’Ateneu defensava aleshores i, un cop entrats al segle XXI, encara representa. Tot i que, lògicament, el perfil de socis i usuaris ha experimentat canvis importants.

La varietat de seccions també explica l’ampli ventall d’activitats que des de l’Ateneu s’organitzen. Només resseguint el Bull Bull, hom pot adonar-se de la riquesa del programa desenvolupat cada any, cosa que no sempre resulta fàcil tenint en compte l’oferta cultural i associativa cada cop més àmplia que té la ciutat de Lleida —tan diferent, per sort, a la de 1979— i l’alt cost econòmic que té oferir un producte cultural amb uns mínims de qualitat.

La voluntat ha de ser proporcionar uns bons serveis —lúdics, formatius, culturals, etc.— als associats, però també amb la vocació de projectar-se cap al conjunt de la societat lleidatana. L’Ateneu no vol, ni pot, perdre la presència ciutadana que sempre l’ha caracteritzat.