Seccions‎ > ‎Memòria Històrica‎ > ‎

Blog memòria històrica

El Tossal de Moradilla i la Memòria Històrica

27 de juny 2020, 3:36 publicada per Memòria Històrica Ateneu Popular de Lleida   [ actualitzat el 27 de juny 2020, 4:07 ]

En la nostra entrada d'avui i aprofitant els articles que han aparegut a la premsa en els darrers dies parlarem de la relació que té el Tossal de Moradilla amb la memòria dels lleidatans.
D'una banda, en Joan Ramon González en el seu article "Lo meu Tossal de Moradilla"  publicat al diari Segre ens explica que "excavat a les margues de sota la pedra hi ha una curiosa fortificació bastida pel “XII CE/BOF 37/2º cia/ X-XII-38”, és a dir pel Dotzè Cos d’Exèrcit de la Brigada d’Obres i Fortificacions 37, Segona Companyia, el 10 de desembre de 1938... Tretze dies després l’exèrcit franquista començava la definitiva ofensiva sobre Catalunya! Aquestes fortificacions serviren per a la poderosa escena final de La fiel infatería (la pel·lícula que es rodà totalment a Lleida –Atarbe en el film– l’any 1959) quan l’exèrcit franquista lluita per conquerir el Cerro Quemado i posar finalment la bandera dalt de la torre després de vèncer una formidable resistència dels “rojos”
Uns dies 
després apareixia també a la premsa un article d'un altre soci de l'Ateneu, en Quintí Casals, " Lo nostre Tossal de Moradilla" inserit en un reportatge del Segre anomenat SOS pel Tossal de Moradilla on es recollia la campa
nya iniciada pel Centre d'Estudis Comarcals del Segrià i obert a totes les entitats i institucions que s'hi vulguin sumar per posar en marxa una campanya per conservar  l'entorn natural, arqueològic i històric del turó, el segon més important de riquesa patrimonial després del de La Seu Vella.
I és que està clar que d'acord amb la definició de Pierre Nora, la memòria històrica és l'esforç que de manera conscient fan el grups humans per trobar-se amb el seu passat, ja sigui real o imaginat, valorant-ho i tractant-lo amb especial respecte. Es comprèn, per tant, com un esforç per part de la societat i de les institucions d'un país per recuperar part de la seva història passada. Cal doncs poder conservar aquest passat, referenciant-lo, estudiant-lo i integrant-lo en el nostre patrimoni perquè el puguem passar a les generacions venidores en les millors condicions. 
Des de l'Ateneu ens unim també a aquesta demanda de recuperació del Tossal per part de les administracions responsables.





Sortida a Almatret el 18 d'octubre

14 de juny 2020, 10:40 publicada per Memòria Històrica Ateneu Popular de Lleida   [ actualitzat el 14 de juny 2020, 12:09 ]

Apreciats amics i amigues de la Memòria Històrica,

En primer lloc desitjar-vos que vosaltres i els del vostre entorn més proper us trobeu bé de salut.

L’equip de Memòria Històrica de l’Ateneu ens hem reunit recentment per fer una previsió de les activitats que teníem planejades per a la resta del curs 2019-2020 i que lamentablement no hem pogut fer amb motiu de la Covid 19.

Pel que fa a l’excursió a Almatret i als búnquers del cingle de la pena, us informem que la traslladem al curs 2020-2021, i, si la situació ho permet, la farem el diumenge 18 d’octubre. Així que reserveu-vos aquesta nova data.

Des d'aquí volem retre un record a en Jordi Fornós, artista picapedrer i autor d'una col·lecció única d'obres en pedra i de la que sempre que visitàvem Almatret en podíem gaudir gràcies a la seva amabilitat. Gràcies Jordi per la teva obra i la teva predisposició, descansa en pau.

A finals de setembre, principis d’octubre tornarem a contactar amb vosaltres amb el recordatori de l’hora de sortida i el seient que teniu adjudicat a l’autocar.

Per si voleu anar fent boca, us podem passar ja el menú del dinar que farem tots plegats, com a dinar de retrobament a La Societat d'Almatret:

Entrants (a compartir entre 4 persones): caragols a la llauna, amanida de formatge de cabra i fruits secs, braves, pernil i fuet amb pa amb tomàquet
Segons (a elegir): fricandó o lluç al forn
Postres: copa de gelat
Vi i aigua
Preu del menú de 18€

Molt bon estiu i molts ànims!

Ens retrobem !!

8 de juny 2020, 4:22 publicada per Memòria Històrica Ateneu Popular de Lleida

Des de la Secció de Memòria Històrica us voldríem recomanar una sèrie de documentals on-line i gratuïts sobre el tema de la memòria (exili, holocaust, fosses,..) .

Sols cal que cliqueu sobre el títol i se us obrirà al dispositiu. 


Documentals online


El documental tracta de desvetllar els interessos polítics i les herències franquistes que encara es perpetuen a Espanya, 40 anys després, perquè encara moltes víctimes no siguin reconegudes com a tals ni hi hagi una voluntat per desenterrar tota la veritat del que ha passat durant aquests anys.


Dotze anys després de l'alliberament i descoberta dels camps de concentració nazis, Alain Resnais entra al desert i sinistre campament d'Auschwitz, on l'herba creix de nou, alternant  amb imatges d’arxiu (en blanc i negre, rodades el 1944) que reconstrueixen la tragèdia inimaginable que van patir els presos, així com les causes i conseqüències d'aquesta tragèdia: de l'adveniment del nazisme i la deportació dels jueus al judici de Nuremberg.

Es tracta d’un audiovisual sobre el Banc d’ADN, que es va estrenar el novembre del 2014, després d’haver fet un seguiment del procés de creació del Banc d’ADN pels desapareguts a la Guerra Civil creat per Marc Antoni Malagarriga Picas (fill de l’Ametlla de Merola) i Roger Heredia Jornet.  És un  documental interactiu per ajudar a fer entendre la necessitat d’aquesta eina genètica per a la identificació de persones i difondre-ho. I és que només a Catalunya, més de 4.600 famílies busquen algun parent desaparegut. Encara esperen que s’exhumin els centenars de fosses comunes que queden per obrir, tant de la Guerra Civil com de la dictadura posterior.



El documental, de quinze minuts de duració, tracta sobre el besavi de Roger Herèdia, el padrí Jaume, que va ser abatut i se'n va perdre el rastre entre les serres de Pàndols i de Cavalls durant la Guerra Civil. Per aquest motiu, en Roger, membre de la policia científica dels Mossos d'Esquadra, ha promogut i creat un banc d'ADN amb l'objectiu d'identificar i relacionar els desapareguts amb els seus familiars i poder donar-los-hi sepultura. 


Després de la derrota a l'Ebre, la República, la Generalitat, la democràcia i la llibertat tenen les hores comptades. Tot i els intents de la premsa i la ràdio per aixecar la moral, la majoria de la població ja només espera l'arribada dels franquistes. Paral·lelament, comença l'exili més traumàtic de la nostra història. Més de mig milió de persones han de marxar cap a l’exili per salvar les  seves vides de la repressió de Franco.



Dos documentals imprescindibles sobre la repressió feixista durant els primers moments de l’alçament militar contra el govern democràtic de la República Espanyola el juliol de 1936. La primera part compta amb testimonis de les matances a diferents pobles d’Extremadura ordenades pels promotors del cop d’Estat i executades per escamots falangistes i l’exèrcit de Franco. La segona part tracta sobre la repressió a Catalunya, el darrer bastió de la resistència antifeixista durant la guerra.


Conferència: Els serveis sanitaris de l'exèrcit de la República

14 de febr. 2020, 4:13 publicada per Memòria Històrica Ateneu Popular de Lleida   [ actualitzat el 14 de febr. 2020, 4:13 per Ateneu Popular de Ponent ]

El proper dimecres 11 de març a les 19.00  hores  i a la Sala Nausica de l'Ateneu Popular de Ponent, la historiadora Noemí Riudor i Garcia ens parlarà sobre el funcionament dels serveis sanitaris de l'exercit de la República  concretant-ho als fronts del Segre i de l'Ebre.













Com s'organitzaven per retirar els ferits? Com eren els hospitals ? Eren tots iguals? Quins tipus de ferides eren més habituals? Tot allò que sempre heu volgut saber i mai no us heu atrevit a preguntar sobre aquest tema, segur que la Noemí us ho pot respondre 
A més a més, per totes les persones que vagin a Almatret us servirà per entendre millor el que allí veureu.
Us hi esperem!!!

Diumenge, 15/03/20 MEMÒRIA HISTÒRICA

17 de des. 2019, 9:53 publicada per Ateneu Popular de Ponent   [ actualitzat el 17 de gen. 2020, 15:48 ]

Almatret-Búnquers del Cingle de la Pena, diumenge 15 de març

ALMATRET- BÚNQUERS DEL CINGLE DE LA PENA

Durant la Guerra Civil, Almatret com molts altres pobles, va sofrir bombardejos, morts, assassinats, repressió a la postguerra, exili, etc. L’Exèrcit republicà hi va construir búnquers, trinxeres, emplaçaments artilleria i, fins i tot, un petit hospital militar per defensar la línia de l’Ebre. 

L’estiu del 1938 tota una divisió republicana de 9.000  soldats s’instal·là secretament per les rodalies.La matinada del 25 de juliol de 1938 van travessar el riu Ebre davant d’Almatret i amb aquests fets va començar la batalla més sagnant de tota la Guerra Civil. 

Durant 12 dies aquells nois varen lluitar als plans de Faió i els Aguts contra forces molt superiors en material i soldats. Varen morir, resultar ferits o caure presoners un total de 3.000 joves, 900 dels quals varen morir en el combat. Al bàndol franquista també hi hagueren morts i ferits, però molts menys. 

La nit del 6 d’agost els supervivents van tornar a travessar el riu. Van ser enviats a d’altres llocs de la batalla de l’Ebre i varen continuar lluitant. 

No sabem quants més van morir o resultar ferits, però sí que molts d’ells van quedar mutilats i invàlids. Tampoc sabem quants d’ells feren cap a l’Exili, als camps de concentració o a les presons franquistes. El que sabem segur és que ells van patir molt, així com també els seus pares, germans, mullers, fills…

L’equip de Memòria Històrica de l’Ateneu us proposem una excursió a aquest municipi de la província de Lleida que és l’únic que es va veure plenament involucrat en la Batalla de l’Ebre. Aquesta excursió és també un petit homenatge  a aquests xicots, als que estaven a l’altre costat i a les seves famílies.

Anirem fins al Cingle de la Pena per fer un recorregut per la línia de trinxeres, veurem una trinxera, un búnquer i un niu de metralladores. Per la tarda visitarem el museu de la vida rural i una galeria d’heràldica.

Com caminarem durant una estona recomanem calçat còmode i roba d'abric. 

Si hi esteu interessats podeu inscriure-us:

  • a partir del 5 de febrer

  • per correu electrònic a memoriahistorica@ateneulleida.cat

  • Preu: 17 €  (Inclou el desplaçament en autocar, els guies i la visita al Museu d’Almatret). Un cop us confirmem la plaça haureu de fer el pagament al compte que us indicarem.

Pel dinar hi ha la possibilitat de fer-ho en un restaurant al poble on ens han ofert un menú a 15€. Es pagarà allí mateix. O, si ho preferiu, el voleu portar de casa, carmanyola o entrepà i gaudir de l’aire lliure.


12-13/10/19 La Jonquera-Ribesaltes

18 de maig 2019, 6:58 publicada per Memòria Històrica Ateneu Popular de Lleida   [ actualitzat el 2 de nov. 2019, 12:24 per Ateneu Popular de Ponent ]

Dissabte 12: Sortida de Lleida amb autocar, amb les parades habituals, a les 6 del matí.


Parada breu per esmorzar durant el camí i continuació del trajecte fins arribar a la Jonquera per gaudir d’una visita guiada al Museu Memorial de l’Exili (MUME) a les 10.30 h. Després de la visita hi haurà una estona per visitar els espais del MUME per lliure o per fer compres a la botiga del museu on trobareu un amplia selecció de bibliografia relativa a l’Exili.


Dinar al mateix municipi. A la tarda anirem fins a Cotlliure, on, per una banda visitarem la tomba d’Antonio Machado, així com el Castell Reial, també presó de càstig al 1939 (visita per lliure) ; i, per una altra disposareu de la resta de la tarda per descobrir, pel vostre compte, aquest municipi anomenat per alguns com la joia de la costa rocosa dels Pirineus Orientals.


Cotlliure té un paisatge autèntic i un entorn protegit. Des de l’antiguitat va ser un important port comercial gràcies a la seva posició geogràfica. El Castell va ser construït per protegir el poble i el seu port natural. El primer esment data de 673 amb l’ocupació del rei dels visigots. Des del 981, els comtes del Rosselló l’enforteixen. Fins al segle XVII, la vila s’ajunta alternativament als regnes d’Aragó, Mallorca i França. També va ser “la presó de la presó” pels republicans dels camps de concentració d‘Argelers i d’altres camps, i d’on molts eren enviats als pitjors camps de concentració del Sàhara francès. La fortalesa, que ha estat reformada moltes vegades, ha vist les lluites franco-espanyoles per a la frontera i, més properes a nosaltres, els foscos episodis del segle XX, que han vist els seus quarters servir de presó.

Cotlliure és també coneguda com la Terra del Fauvisme: va veure néixer aquest corrent de pintura de colors brillants iniciat pels pintors Henri Matisse i André Derain que sovint el van pintar. Avui, la Casa Fauvista traça la història d’aquest corrent artístic (la trobareu al costat de l’oficina de turisme). La vila ens convida a visitar-la a peu per fer bells descobriments: el port d’Avall, porta d’entrada de Port-Vendres és avui un barri amb carrers florits; el barri de Mouré, antic nucli de mariners i pescadors, és un laberint de carrers pintorescs units per escales; l’església de Sant Vicenç, situada darrere de l’església de Nostra Senyora dels Àngels, a prop de les botigues del centre, ofereix una vista impressionant sobre el Castell; al port d’Avall, la platja de Faubourg, llarga i sorrenca, té una vista extraordinària a la badia de Cotlliure, amb el Castell Reial com a teló de fons. 


Sopar i allotjament al municipi de Saleilles (Hotel Les Domes) a 12 minuts de Perpinyà. 


Diumenge 13: Al matí visitarem el Camp-Memorial de Ribesaltes (el seu nom oficial és el de Camp Mariscal Joffre). Farem una visita en tres temps. Començarem per l’exterior si el temps ho permet o a l’auditori amb l’acompanyament del guia del camp (en català). A continuació tindrem una estona per visitar per lliure les exposicions permanent i temporal. I per acabar hi haurà una estona de debat o intercanvi d’opinions. Podrem fer preguntes sobre el que haurem vist i també ens faran una explicació més a fons del exiliats catalans i espanyols en l’època de la Guerra Civil Espanyola. 

Aquest museu de la Memòria va obrir les portes el 16 d’octubre de 2015. Dedica en un mateix indret la persecució i l’assassinat de poblacions considerades indesitjables i la pitjor barbàrie 

ocorreguda al segle XX europeu, que torna a reproduir-se -amb massa elements similars- en el nou segle acabat de començar, marcat per una onada de refugiats. No només la persecució dels jueus i el seu internament per ser a continuació classificats i enviats als camps d’extermini és la història que vol recordar el Memorial de Ribesaltes. Aquest camp fou també el destí dels exiliats republicans espanyols després d’Argelers. El responsable era el Govern de la França de Vichy col·laborador dels nazis. En una època més avançada -entre els anys 1962 i 1964-, la dels soldats algerians, els harkis, que van lluitar amb les tropes franceses a Algèria i van abandonar el país després de l’alliberament. Entremig, Ribesaltes va ser una caserna de l’exèrcit alemany durant l’ocupació, un centre d’internament per als soldats alemanys després de la Guerra Mundial i una presó, dues dècades després, per a centenars de militants del Front d’Alliberament Nacional que lluitaven a Algèria contra França. També el colonialisme, doncs, i l’estigmatització de les poblacions considerades apàtrides, treballadors estrangers, refugiats o ciutadans d’un país enemic formen part de la història europea que es vol explicar i conèixer en aquest museu. 

Situat a escassos quilòmetres de Perpinyà, el camp de Ribesaltes ocupa un territori àrid, castigat permanentment per la tramuntana, insuportablement calorós a l’estiu i gelat a l’hivern. Es tracta d’una immensa plana apartada de la vida de cada dia, “un lloc que no existeix i que només apareix quan hi ets a tocar”, com explica l’arquitecte Rudy Ricciotti, autor del memorial. Una mica més enllà del camp hi ha vinyes i terrenys agrícoles. A l’horitzó s’aixeca imponent el Canigó. Però l’espai que va ocupar el camp és completament inhòspit, sense vegetació, connectat només per una discreta via de tren que, durant la deportació de jueus, servia per fer-hi arribar els vagons amb destinació a Auschwitz i Mauthausen. Riciotti ha volgut conservar aquest aspecte sinistre del camp i el memorial és un edifici de ciment, un rectangle semi enterrat de 210 metres, envoltat per les barraques en ruïnes, construïdes en fileres, on vivien els presoners. 

Des de l’andana de Ribesaltes, més de 2.500 jueus van ser obligats a pujar als vagons de tren que els portarien fins als camps de la mort on serien exterminats. Els primers presoners de Ribesaltes, però, serien els republicans espanyols obligats a fugir pels Pirineus a partir del gener del 1939, després de la victòria franquista en la que seria la primera derrota de la democràcia per part del feixisme abans dels combats de la Segona Guerra Mundial. La majoria d’aquests refugiats republicans van ser agrupats en camps de concentració aixecats a les platges franceses del costat de la frontera, on milers de persones moririen de fred, gana i tota mena de malalties. Posteriorment, es van repartir pel país o van fugir del continent cap a un exili forçat. En començar la Guerra Mundial, molts dels que van quedar-se a França s’apuntarien a la Resistència contra l’ocupació alemanya i molts serien deportats als camps de concentració alemanys. Ribesaltes es va obrir el gener del 1941 i de les gairebé 18.000 persones que hi van ser internades -famílies senceres-, fins a l’any 1942, el 53% eren espanyols, el 40% jueus i un 7% gitanos. 


*Part d’aquesta informació ha estat extreta d’un article del Bru Rovira al diari ARA 

Dinar a La Jonquera i inici del viatge de tornada amb parada tècnica durant el trajecte.

Dinar
a la Jonquera i tornad
a cap a Lleida després de dinar amb una parada tècnica durant el
trajecte
Dinar
a la Jonquera i tornad
a cap a Lleida després de dinar amb una parada tècnica durant el
trajecte


Equip de Memòria Històrica de l’Ateneu Ribesaltes, 12-13 octubre de 2019 


Reserva de places: (màxim 4 places per correu)

Per correu electrònic a memoriahistorica@ateneulleida.cat


L’excursió va adreçada a les persones sòcies de l’Ateneu, però si hi esteu interessats i no en sou, no dubteu a contactar amb nosaltres.

Un cop us confirmem la plaça, haureu de fer el pagament abans del 20 de setembre per completar la vostra reserva.


01/06/19 Retorn a la Batalla de l'Ebre

10 d’abr. 2019, 9:05 publicada per Memòria Històrica Ateneu Popular de Lleida   [ actualitzat el 10 d’abr. 2019, 9:05 per Ateneu Popular de Ponent ]

En col·laboració amb la Secció d'Excursionisme, l'equip de Memòria històrica  hem organitzat una nova sortida als espais de la Batalla de l'Ebre per al dissabte 1 de juny. En rebreu més informació amb el Bull Bull del mes de maig, però us n'avancem el contingut perquè el tingueu present i si us ve de gust us reserveu la data.
Com ja és costum ens desplaçarem en autocar, i abans d'emprendre camí farem les habituals parades en diferents punts de Lleida per recollir-vos.
Ja en ruta, reaitzarem la primera parada al Pont de Ferro a Flix. A continuació seguirem el nostre viatge fins arribar al monument de Les Camposines (al municipi de La Fatarella), espai de record dels soldats desapareguts durant la batalla. Us convidem a portar flors i escrits o poemes d'homenatge a les víctimes.
Pararem a esmorzar a Corbera d'Ebre. Després anirem fins al municipi de Villalba dels Arcs i a les trinxeres de  Les Devees (també al municipi de La Fatarella), un dels espais històrics de la Batalla de l'Ebre.
Dinarem en un restaurant de Corbera d'Ebre per després entrar al Centre d'Interpretació 115 dies, que ofereix una visió completa del que van significar aquells 115 dies de combats a l'Ebre, tant des del punt de vista de les diferents accions bèl·liques, de les ofensives i de les contraofensives que ambdós exèrcits protagonitzen al llarg d'aquells dies, com des del punt de vista de les conseqüències polítiques que va tenir la batalla tant durant el seu desenvolupament, com després de la derrota republicana. També compta amb una introducció per situar el visitant en la realitat històrica del juliol de 1938.
La reserva de places (màxim 4 places per correu o trucada) la podreu fer a partir del 6 de maig i com a màxim fins al 24 de maig. 
Correu electrònic:  memoriahistòrica@ateneulleida.cat
Un cop us confirmem la plaça haureu de fer el pagament abans del 27 de maig (el preu inclou el desplaçament en autocar, el dinar i l'entrada al Centre d'Interpretació 115 dies)

1-7 of 7