Seccions‎ > ‎Humanitats‎ > ‎Bloc d'Humanitats‎ > ‎

Diàlegs del dilluns: "El cost social de la crisi”

20 de gen. 2014, 0:45 publicada per Web Ateneu   [ actualitzat el 4 de febr. 2014, 23:23 per Ateneu Popular de Ponent ]

Els diàlegs dels dilluns del mes de gener el vam dedicar a debatre el cost social de la crisi financera comptant amb la presència de Ramon Morell per fer la pertinent introducció al tema. En el seu preludi Morell va explicar com la crisi financera, centrada bàsicament en un endeutament de la banca internacional molt alt, ha afectat directament a l’economia productiva, a les empreses, fonamentalment mitjanes, petites, micro i autònoms, que han vist com de repent s’ha tallat la possibilitat de subscriure nous crèdits per ampliar o mantenir la producció. Evidentment, si les empreses no tenen diners per finançar-se comencen per obrir expedients de regulació d’ocupació i moltes acaben fent fallida. Això vol dir que augmenta l’atur, que baixen els salaris, que tanquen i es liquiden empreses, i com tampoc es pot finançar l’administració (també fortament endeutada) es comença a desmuntar l’estat del benestar. D’aq uesta manera les classes socials més necessitades es troben amb una baixada dels seus ingressos, amb bastants casos tots els membres de la família a l’atur i amb una retallada dels béns i serveis socials (educació, sanitat, dependència, pensions, etc.). Les desigualtats socials no paren de créixer i ho continuaran fent perquè hem passat del capitalisme productiu al capitalisme financer. Ara manen les finances i fins no tornem al mercat monetari clàssic, relació directa banc-client amb recuperació del crèdit, la situació no pot tenir millora. Passa que en aquests moments les bancs ja no fan de bancs, és a dir, no fan d’intermediaris del diner i busquen la liquiditat en els nous mercats financers (molts fora de tota regulació) i emeten uns títols enormement sofisticats d’una naturalesa híbrida, és a dir, ni son de renda fixa ni de renda variable. Es regules aquests mercats i es limita l’emissió d’aquests híbrids o l’economia productiva no es recuperarà, sense perdre de vista que aquesta capitalisme financer es insostenible, el diner no es pot auto-alimentar, el diner no pot crear diner sense passar per la producció. Molts van ser els aspectes que van sortir a debatre entre tots els assistents. Es va parlar de com Espanya està intentant sanejar la banca comparant el que fa, creació del FROB i de la SAREB amb altres països que han optat per nacionalitzar-los, una part del seu capital no tot, ja que molt possiblement hagués resultat molt més barat per la butxaca del ciutadà aquesta última via de comprar part de les accions també de la nul·la solidesa que té aquest creixement del diner que és més una enganyifa que qualsevol altra cosa, també es va estar parlant de la banca ètica com alternativa, de la pràctica que alguna gran superfície fa per atraure compradors i que no es res més que una manera de finançar-se a costa dels clients que fan, figuradament, de bancs, de que es pot fer amb els petits estalvis que algú pot tenir, de la, pràcticament, nul·la fiscalitat que hi ha al sector financer, de la taxa Tobin i de com, en definitiva, ens trobem davant una crisi sistèmica que posa en evidència que el sistema capitalista és inviable per resoldre els problemes de pobresa que avui hi ha al món. A l’acabar hi va haver una gran unanimitat al considerar que el malestar social no només és molt gran, sinó que no para de créixer (Burgos, plataforma afectats per la hipoteca, indignats), la qual cosa ens pot portar a una sortida de forts enfrontaments violents i, com deia, no fa pas massa temps Paul Krugman, premi Nobel d’Economia, a un possible, encara que no desitjat, conflicte bèl·lic internacional.

Comments